17/9/09

B. Plaça d'Antonio López










Desfem el nostre camí i sortim del parc per enfilar l'avinguda del Marquès de l'Argentera fins arribar al Pla del Palau. Allà trobem la Llotja de Mar, seu corporativa de la Cambra de Comerç de Barcelona i punt de trobada dels mercaders barcelonins des del segle XIV. A la segona planta d'aquest edifici està situada la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi que, en el seu museu, conserva obres fonamentals de l'art català dels segles XVIII i XIX. L'acadèmia acull també una biblioteca especialitzada d'art i un arxiu que inclou el fons de l'antiga Comissió Provincial de Monuments.
Tot just passada la Llotja, tombem a mà dreta i arribem a la plaça d'Antonio López, un espai presidit pel monument dedicat al «gran navilier, senador vitalici i primer Marquès de Comillas» mort l'any 1883. Al basament hi trobem quatre relleus que fan referència a empreses creades per López; i, a sobre, en un pedestal, l'estàtua. La peça original era obra de Venanci Vallmitjana i fou fosa el 1884 amb peces de bronze de vaixells de la Companyia Transatlàntica. Coneguda popularment com «El negro Domingo», en al·lusió al tràfic d'esclaus amb què Comillas començà a construir el seu imperi a la illa de Cuba, aquesta estàtua fou destruïda l'agost del 1936. L'any 1942 l'ajuntament encarregà a Frederic Marès una reproducció de l'original en pedra blanca de Montjuïc. Aquesta és la que podem contemplar avui dia.
Antonio López, que, en paraules d'Alfons XII, era «uno de los hombres que más grandes servicios ha prestado a España», va ser un personatge clau en el finançament de les guerres colonials del darrer terç del segle XIX. El seu fill, Claudi López Bru, segon Marquès de Comillas, mantingué la tradició paterna i participà amb entusiasme del lucratiu negoci que va suposar, per a uns pocs, la Guerra de Cuba. Aquest conflicte, que desembocaria en la pèrdua de les colònies d'ultramar l'any 1898, va marcar el país i la vida de moltes famílies. També la dels Clarà d'Olot.
Josep Clarà i Ayats havia nascut l'any 1878 i, al 1897, la seva lleva era a punt de ser cridada a files. Els Clarà, que tenien un negoci d'espardenyeria al carrer Sant Rafael d'Olot, no disposaven de les mil cinc-centes pessetes necessàries per pagar la «redempció en metàl·lic» que podia deslliurar al seu fill de les obligacions militars. Així que, com havien fet mesos abans amb el seu germà Joan, van decidir fer-lo fugir a França. Declarat pròfug, en Josep, i desertor, en Joan, els germans Clarà tardarien més d'una dècada en tornar a trepitjar el seu Olot natal.
Un cop instal·lat a Tolosa, Josep Clarà continuaria la seva formació artística a l'École des Beaux-Arts. Una formació que, sota el mestratge de Josep Berga i Boix, Clarà havia iniciat el 1890 a l'Escola de Belles Arts d'Olot i que li havia proporcionat un bon domini del dibuix (1).
Els tres anys que Clarà va passar a Tolosa foren claus en l'aprenentatge de la tècnica escultòrica i durant aquest temps l'olotí obtindria nombrosos guardons i reconeixements. L'any 1900, amb els cent francs guanyats al Grand Prix de Tolosa, Josep Clarà decidí fer el salt a París. Tancava així la seva etapa de formació i encetava una carrera prometedora només ennuvolada per les dificultats legals derivades de la seva fugida d'Espanya.

(1) Clarà va seguir dibuixant tota la vida produint una obra extensa que, per la seva varietat i riquesa, mereixeria un tractament diferenciat que s'escapa d'aquesta ruta centrada en la seva obra escultòrica.


Barcelona 1888-1928
Dades biogràfiques dels germans Clarà



Més informació:
La casa Llotja de Mar
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
El Banco Hispano-Colonial y Cuba. 1876-1898
Josep Berga i Boix