17/9/09

C. Plaça de Sant Jaume










Creuem ara la Via Laietana, una avinguda oberta gràcies al finançament del Banc Hispano-Colonial fundat per Antonio López, i agafem el carrer Ample fins creuar-nos amb el del Regomir. Tombem a la dreta i comencem a pujar cap a la plaça de Sant Jaume seguint el traçat del Decumanus Maximus, la via central que travessava la Barcino romana.
Passem per la plaça del Regomir i seguim pel carrer de la Ciutat on podem contemplar la façana gòtica de l'Ajuntament. Construïda el 1399 pel mestre d'obres Arnau Bargués i els escultors Jordi Joan i Pere Sanglada, aquest fou l'accés principal a la Casa de la Ciutat fins a la construcció de la façana neoclàssica de la plaça de Sant Jaume, l'any 1847.
Inaugurada el 1840 amb el nom de plaça de la Constitució, l'actual plaça de Sant Jaume segueix sent el cor administratiu de la ciutat i, tant al Palau de la Generalitat com a l'Ajuntament, trobem importants peces de l'art català. Nosaltres ens acostarem ara a les dues obres de Josep Clarà situades al pati de la Casa de la Ciutat: La Deesa, que en la primera versió de 1909 Clarà batejà com L'enigma, i La Puixança, també coneguda com La Ben Plantada en referència a l'arquetip de dona catalana definit per Eugeni d'Ors en la seva obra homònima.
A París, després d'una primera etapa marcada per l'admiració que l'olotí sentia per Rodin, Clarà va anar acostant-se als postulats del seu amic Aristides Maillol, l'escultor de Banyuls-sur-Mer afincat a la capital francesa des del 1882. «Josep Clarà —explica Santiago Alcolea, director de l'Institut Amatller d'Art Hispànic— va mantenir-se dins la tradició classicista mediterrània preconitzada per Maillol. Puixança és, juntament amb La Deessa, una de les obres de Clarà que millor representen els ideals d'aquesta tendència, que aquí pren el nom de noucentisme.»
El noucentisme, un moviment polític i filosòfic endegat pels intel·lectuals vinculats a Prat de la Riba, s'oposà al modernisme i rescatà un classicisme basat en els principis d’ordre, seny, mesura i civilitat. Un dels principals impulsors d'aquesta corrent, Eugeni d'Ors, va ser, entre els anys 1908 i 1910, el corresponsal a París de La Veu de Catalunya, el diari de la Lliga Regionalista.
El paper jugat per Xènius va ser clau en l'adscripció de Clarà al noucentisme. D'Ors va contribuir decisivament a la difusió de l'obra de l'escultor a Catalunya i va proporcionar una base teòrica al camí cap al classicisme que l'olotí havia refermat durant l'any 1906, després dels seus viatges a Itàlia i Londres.
L'any 1911 Clarà era un dels ferms candidats a la medalla de la VI Exposició Internacional d'Art de Barcelona però el jurat decidí concedir-la al pintor angloamericà James Jebusa Shannon. En senyal de protesta molts visitants de l'exposició deixaren als peus de La Deesa les seves tarjes personals i, pocs dies més tard, diverses personalitats del món de la cultura organitzaren, com a acte de desgreuge, un sopar d'homenatge a Josep Clarà. Durant l'àpat, celebrat a la Maison Dorée, el poeta Joan Maragall llegí el seu «Brindis a Clarà» on califica l'escultor de «profeta del teu poble» i atribueix a la seva obra la «mateixa serenor del geni antich pro ab una tendror nova».

A les Biblioteques de Barcelona trobareu:


Almanach dels Noucentistes
El Noucentisme



Més informació:
Barcino, la ciutat romana
La Casa de la Ciutat
El Palau de la Generalitat
El Noucentisme