17/9/09

E. Jardinets de Gràcia










Deixem enrere la plaça de Catalunya i pugem ara pel passeig de Gràcia. Inaugurat l'any 1827, la remodelació de l'antic Camí de Jesús va ser fruit de la col·laboració econòmica entre Gràcia i Barcelona i, fins a la fi de la independència de la vila l'any 1897, els dos municipis es van repartir els costos de manteniment.
Anem resseguint el passeig, i gaudint de les seves joies arquitectòniques modernistes, fins arribar a l'avinguda Diagonal, una cruïlla urbanitzada l'any 1908 i coneguda popularment com «El Cinc d'Oros». L'any 1931, tot recuperant un vell projecte, l'ajuntament republicà de Barcelona va decidir aixecar en aquest emplaçament un monument d'homenatge a Francesc Pi i Margall.
Tal i com expliquen Jaume Fabre i Josep Maria Huertas, «els dos arquitectes municipals, Adolf Florensa i Josep Vilaseca, van dissenyar un obelisc que estaria coronat per una al·legoria de la República i en la base del qual es posaria un medalló amb l'efígie de Pi i Margall». El concurs per a les escultures es va convocar el mes de setembre de 1932 i, poques setmanes després, el jurat proclamava guanyadores les propostes de Josep Viladomat i Joan Pie.
Josep Clarà, que havia retornat a Barcelona empès per la crisi finançera que el 1931 va sacsejar els Estats Units i Europa, fou un dels membres d'aquest jurat presidit pel regidor d'Esquerra Republicana de Catalunya, Antoni Vilalta. L'escultor olotí s'havia instal·lat a la ciutat comtal després de viure més de trenta anys a la capital francesa i li tocava adaptar-se a l'ambient artístic i cultural barceloní. L'any 1934 Clarà obtindria dos importants reconeixements: el premi Campeny de la Generalitat i la presidència del Reial Cercle Artístic.
Després de diversos ajornaments, el monument a Pi i Margall, situat a la Diagonal va ser inaugurat pel president Lluís Companys el mes d'abril de 1936. Damunt l'obelisc s'instal·là l'escultura de Viladomat i a la seva base el medalló de Pie. Ambdues peces, però, serien retirades tres anys més tard pel primer ajuntament franquista. El 1940, al peu de l'obelisc s'hi va posar l'escultura de Frederic Marès que havia quedat en segona posició al concurs de 1932 i el medalló es substituí per una placa amb la llegenda: «A los heroicos soldados de España que la liberaron de la tiranía rojo-separatista. La ciudad agradecida». Fins el 1945, al capdamunt de l'obelisc hi hagué una àliga imperial, fet que donaria a la plaça el nou sobrenom de «plaça del Lloro».
El 1981, després de l'intent de cop d'Estat, la plaça es va rebatejar amb el nom del monarca espanyol Joan Carles I i la placa dedicada a la victòria franquista es va canviar per l'escut reial. L'any 1990, l'ajuntament va reubicar les obres de Viladomat i Pie en el nou monument a Pi i Margall de la plaça de Llucmajor.
Creuem ara la Diagonal per acostar-nos als Jardinets de Gràcia. Aquest tram final del passeig era la porta d'entrada a la Vila de Gràcia i es va urbanitzar durant la dictadura de Primo de Rivera. Hi destacava una immensa font rodona situada al passeig central, la font de Minerva, que seria desmuntada l'any 1933. Avui en dia als Jardinets hi trobem els nus femenins que Ernest Maragall va esculpir en homenatge al seu pare, el poeta Joan Maragall, i una instal·lació dedicada a la memòria de Pompeu Fabra que inclou una còpia del relleu de Josep Clarà La lectura.
Esculpit el 1948, any de la mort del filòleg, La lectura, és, en paraules de Mercé Doñate, «una obra que preludia la darrera etapa de l'artista quan va evolucionar cap a unes formes plàstiques més acadèmiques. Tot i això, cal remarcar la sensibilitat i el domini tècnic que va demostrar Clarà duent a terme aquest relleu de talla molt plana i d'una factura molt acurada, tant pel que fa al modelat del rostre com als plecs de la túnica».

A les Biblioteques de Barcelona trobareu:



República, autogovern i guerra



Més informació:
Reial Cercle Artístic
Crisi del 29, Crisi del 31
Pompeu Fabra